Una jornada de jocs XXL no cau pel material. Cau pel repartiment: massa gent per a les estacions que hi ha, cues sense lloc, o un joc que necessita explicació llarga col·locat just a l'entrada.
El que segueix és la manera de muntar-la que fem servir quan ens ho pregunten, amb els números que ixen a la pràctica. Servix igual per a una festa de fi de curs, una fira d'entitats o una vesprada de campament.
Quantes estacions calen
El compte que funciona és una estació per cada huit o deu persones que puguen estar jugant alhora, més una de reserva. Amb seixanta participants ixen sis estacions i una setena que absorbix els pics. Si el pas és lliure, sense horari, en calen més; si el grup va rotant per torns, amb menys s'aguanta.
Convé barrejar formats: dos jocs de punteria, un d'estratègia lenta, un de força o moviment i un de cooperatiu. Si totes les estacions demanen el mateix, la gent es cansa a la tercera.
Les tres zones de cada estació
Cada joc necessita tres espais senyalats, encara que siga amb corda o cons. La zona de joc, on només hi ha qui juga. La zona de cua, amb una marca a terra, perquè una cua sense lloc es convertix en públic ficat dins del joc. I la zona de públic, darrere, des d'on es veu sense molestar.
És la part que més es salta i la que més problemes estalvia. Un cornhole sense cua marcada té deu persones darrere de qui llança; amb una línia a dos metres, no.
Rotació o pas lliure
La rotació per equips servix quan el grup és tancat i conegut: es fan tants equips com estacions, es dona un senyal cada huit o deu minuts i tothom passa per tot. Dona control sobre el temps i garantix que ningú es queda sense jugar.
El pas lliure servix en festes i fires, on la gent entra i ix. Ací l'important és que cada estació s'entenga sense explicació: un cartell amb tres línies i una persona a prop per a arrancar la primera partida.
Els temps que cal comptar
Muntatge d'una estació d'exterior: entre cinc i deu minuts si el joc ve complet, més el temps de moure el material des del vehicle, que quasi sempre és el doble del que es calcula. Explicació de cada joc: dos minuts com a màxim, i si no cap en dos minuts el joc no va a l'entrada. Rondes: de dos a tres minuts en els de punteria, de huit a deu en els d'estratègia.
Recollida: compteu el mateix que el muntatge i sumeu el recompte de peces. És el moment en què es perden discos, bosses i fitxes, i una peça perduda deixa el joc inservible fins que arriba el recanvi.
Materials per a això
Una combinació de sis estacions que cobrix formats diferents.
- Cornhole de 120 × 60 cm: punteria, es munta en un minut i funciona amb qualsevol edat ajustant la distància
- Kubb: punteria i estratègia d'exterior, per a equips i sobre herba
- Sjoelen XXL premium de 200 cm: tejo holandés amb trenta discos, el racó que funciona sol
- Quatre en Línia XXL: regles conegudes, partides ràpides i variants de relleu
- Sogatira de 10 m: corda d'estirada per al tancament de la jornada, amb tot el grup alhora
- Mini tejo de 122 cm: la versió de taula, per a interior o per a l'estació tranquil·la
El preu, les mesures i les existències estan en cada fitxa; ací no els repetim perquè no queden desfasats.
Consell de Magelab. Guarda una estació sense obrir fins a la meitat de la jornada. Quan l'interés baixa, traure un joc nou alça la vesprada més que qualsevol anunci per megafonia.
Límits i errors habituals
- El vent decidix. Amb ràfegues fortes, els jocs lleugers i les teles es guarden; no és una opció, és seguretat.
- L'herba alta i l'arena inutilitzen qualsevol joc de lliscament o de tauler recolzat a terra.
- Sense ombra, una jornada d'exterior a l'estiu dura la meitat del previst.
- Una persona sola no pot portar sis estacions. El compte mínim és una persona cada dos o tres jocs.
Guies relacionades
- 5 jocs gegants per a dinamitzar campaments
- Jocs cooperatius: què són i com triar el que encaixa amb el teu grup
El pas següent
A la categoria de jocs gegants i d'exterior hi ha tots els que tenim publicats, amb les seues mesures i nombre de participants.