Equipar una ludoteca des de zero: per on començar i què comprar primer

Les quatre zones d'una sala, quant material cal per plaça i què deixar per al segon any.
Felip Kervarec Zaragozà 17 de setembre de 2026

Equipar una ludoteca ix malament quan es comença pel catàleg. S'acaba amb trenta jocs de taula molt pareguts, cap lloc per a jugar a terra i una sala que s'ompli de caixes abans de rebre ningú.

La seqüència que funciona és la contrària: primer l'espai, després les edats que hi passaran, i només al final els productes concrets.

Començar per l'espai

Una sala de ludoteca es repartix bé en quatre zones, encara que siguen xicotetes i estiguen marcades només amb una catifa o una prestatgeria pel mig.

La zona de taula, amb cadires a l'altura de les edats principals. La zona de terra, esclarida, per a construcció i joc de moviment. La zona de joc simbòlic, amb el seu mobiliari i els seus accessoris a la vista. I la zona tranquil·la, amb menys estímul, per a qui necessita eixir del soroll sense eixir de la sala.

Si una de les quatre no cap, la que se sacrifica abans és la de taula, perquè una taula es munta i es recull i les altres tres depenen que l'espai estiga preparat.

Quant material cal

Una referència que funciona a la pràctica: un joc disponible per cada tres places de la sala, comptant només el material que pot estar en ús alhora. En una ludoteca de trenta places són deu jocs en circulació, no trenta. La resta es guarda i es va rotant per mesos, cosa que a més manté l'interés.

La rotació té un altre avantatge: el material que no ix mai de la prestatgeria queda identificat en dos o tres mesos, i ahí és on es veu quina compra va ser un error.

Equilibrar les quatre famílies

La classificació ESAR distingix joc d'exercici, simbòlic, d'assemblatge i de regles. La compra per catàleg se'n va quasi sempre a joc de regles, perquè és el que més s'assembla al que una persona adulta entén per joc, i deixa el simbòlic i el d'assemblatge en mínims.

Abans de tancar la comanda, compta quantes referències hi ha de cada família. Si una de les quatre es queda en una o dues, el desequilibri ja està comprat.

Què comprar el primer any

El que servix per a diverses edats i admet moltes sessions: construcció en quantitat, dos o tres jocs simbòlics amb accessoris, un fons de jocs de regles curts i alguna cosa d'expressió oral. L'específic d'una edat concreta, el car i el que només val per a una activitat pot esperar al segon any, quan ja saps qui ve de veritat a la sala.

Si a més presteu material

El préstec canvia la faena més del que sembla. Cada joc necessita una llista de peces apegada dins de la caixa, una bossa o funda per al que se n'ix, i un registre de qui el té. Sense eixes tres coses, un servici de préstec perd material el primer trimestre i ningú sap dir on.

Materials per a això

Un exemple per família i un d'expressió, del que tenim publicat.

El preu, les mesures i les existències estan en cada fitxa; ací no els repetim perquè no queden desfasats.

Consell de Magelab. Reserva entre un deu i un quinze per cent del pressupost inicial per a la primera reposició. Sempre hi ha dos o tres jocs que es trenquen o desapareixen els primers mesos, i són just els que més s'usen.

Límits i errors habituals

  • Comprar molta varietat i poca quantitat. Amb un sol joc de construcció, huit criatures no construïxen; es barallen.
  • Omplir la prestatgeria. Una sala amb tot a la vista es percep com a desordre i el material s'usa menys.
  • Les edats que donem són les que marca cada fabricant en la seua fitxa, no una recomanació pedagògica nostra.
  • Oblidar l'emmagatzematge en el pressupost. Caixes, etiquetes i fundes no són un extra, són part de l'equipament.

Guies relacionades

El pas següent

En els lots professionals hi ha les combinacions que preparem per tipus de servici, amb la llista completa del que inclou cadascuna. Si aneu a equipar una sala sencera, el més pràctic és contar-nos les places i les edats i que preparem una selecció i un pressupost.

Veure lots professionals

Comprar o llogar els jocs: com decidir sense equivocar-se
Cinc criteris que decidixen la resposta: quantes vegades a l'any, on es guarda, qui el transporta, com teniu pressupostat el gasto i qui munta.